Pels camins dels càtars, fins a Sant Joan de l’Erm

Hem escollit una ruta accessible amb 4×4 per posar els camins dels càtars a l’abast d’un públic ampli, interessat en la història i la descoberta del territori, que transcorre per part de la ruta de l’últim càtar, Guillem de Belibaste.

El Massís de l’Orri! Aquesta gran mole que albirem des de lluny amb unes antenes  que identifiquen l’estació d’esquí de Portainé, antigament va ser trepitjada per alguns personatges rellevants com Guillem de Belibaste, l’últim càtar, i Jacint Verdaguer en la seua aventura a l’Aneto de 1882. No podem obviar que el Massís de l’Orri per la seua part més oriental limita amb l’Alt Urgell, per la Vall de Castellbó, antigament del domini dels Caboet emparentats amb el Comtat de Foix, unes terres que respiraven la filosofia càtar.

Cal tenir present que el catarisme va tenir el seu focus principal a Occitània, al Sud de la veïna França, a la veïna Ariège, i els camins dels càtars, que recorrien fugint de la inquisició, eren múltiples i com més amagats millor, la qual cosa ens fa intuir un trànsit per tota la diversitat de camins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, tenint en compte alguns vestigis que encara hi podem trobar.

La Ruta de l’Últim Càtar és un itinerari transfronterer que discorre entre Gósol (Berguedà) i Tarascon d’Arièja (Arieja), seguint un traçat en certa manera paral·lel al Camí dels Bons Homes. El traçat travessa els entorns pirinencs per on es van moure bona part dels càtars refugiats a Catalunya, en concret, recrea el darrer viatge de Guilhem Belibasta, últim ancià o perfecte càtar conegut, per un dels possibles camins dels càtars.

Així doncs, sortirem de Sort cap al nord per enfilar cap a Tírvia i la Coma de Burg per tornar per un indret frondós i humit on trobarem l’ermita de Santa Magdalena, què hi fa una ermita amb aquest nom al bell mig d’un paratge tan bucòlic i amagat?. Seguirem fent ruta fins a Sant Joan de l’Erm.

Vine a respirar cultura!